Avui la Bleda té moltes ganes de menjar maduixes, per això ha anat al
mercat i s’ha comprat una maduixeta. Però tornant, ha passat per davant
del supermercat i ha vist una super-maduixa, i l’ha comprat! La supermaduixa
fa molt més goig que la maduixeta i decideix menjar-se-la. Però
quan la tasta se n’adona que només té gust de patata i la llença. Vol
menjar-se, doncs, la maduixeta. La prova i és boníssima i, per por de
quedar-se sense, decideix plantar-la i fer un hortet.
La nostra protagonista busca un lloc on plantar la seva llavor de
maduixeta. Llavors, segons el manual, treu les males herbes, remou la
terra, la pentina, espanta les bestioles (formigues, marietes, mosquits,...),
fa un forat a terra i planta les llavors.
Espera i no passa res. Espera que creixi la planta i no creix. Comença a
pensar què pot fer perquè creixi i parla amb ella, però no funciona. De cop
es posa a cantar i de tan malament que ho fa es posa a ploure i la Bleda
treu el paraigües i tapa la planta perquè no es mulli. Segueix esperant...
El trosset de maduixeta germina, però les bestioles del voltant sembla que
se la vulguin menjar i la Bleda, de tant que vol protegir la planta l’acaba
esclafant. Amb la tristesa, plora, i amb el plor, la planta reviu.
La maduixera creix, però no fa maduixes... segons el manual, cal anar a
l’arrel del problema. Així doncs, se’n va a sota terra i per això es
converteix en un cuc. Va a sota terra i descobreix que les arrels de la
maduixera són escarransides, molt petites. Però al costat hi ha una
sorpresa, una arrel enorme: són arrels de patatera amb patates incloses,
és estrany. D’on surten aquestes arrels?
Torna a la superfície i, al damunt de les arrels de patata, hi ha una
maduixera enorme, amb maduixes gegants. Les tasta, però tenen gust de
patata. Però la Bleda es deixa impressionar!... Mentrestant, la maduixeta
menuda creix i brota, imperceptiblement.
Però la super-maduixa és dolenta, pica i ataca! La Bleda s’espanta i
s’amaga sota terra. Quan baixa, per a protegir-se, arrenca les patates de
l’arrel i en pujar s’adona que la super-maduixa ha desaparegut.
S’adona que hi ha una petita flor, que creix... hi ha esperança. Es
meravella quan floreix la maduixera.
Espera. Demana al núvol ploraner que plori... encara res. Però finalment
la maduixera fa un fruit: una maduixa. La Bleda se’n menja mitja i l’altra
la planta perquè el cicle torni a començar.
